«La porta» és un dels sis finalistes dels Premis Ictineu 2020, en la categoria de millor relat de gèneres fantàstics en català. Escollits en primera fase entre els membres de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia, la segona fase, oberta al públic en general, s’acaba l’1 de novembre i tothom que ho desitgi hi pot participar.
Durant la primavera del 2020, a causa de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, les llibreries han restat tancades, i les novetats literàries, com les persones, s’han vist confinades. Durant aquest temps, hem anat publicant contes inèdits al web de Males Herbes de manera gratuïta. Així oferíem als lectors que ho desitgessin la possibilitat de deixar enrere les parets de casa i escapar-se cap a altres realitats, ja fos a través del temps com de l’espai, al carrer de sota o a dos mil anys llum.
Així, mentre la Lucia Pietrelli s’atreveix amb el mite de Cassandra, l’Elisenda Solsona teixeix una història d’amor etern, en Ramon Mas ens proposa una jornada atrapats en el present absolut i l’Albert Pijuan ens endolla a un videojoc espatarrant, amb tant sentit de l’humor com el que gasta en Ruy D’Aleixo quan planteja la possibilitat de desplaçar-nos en el temps per conèixer Buda i rebre la il·luminació de primera mà. També viatgen al passat els personatges d’Antoni Munné-Jordà, tot i que en el seu cas prefereixen anar a visitar Adam i Eva. I si la Inés Macpherson ens encara a allò que procedeix de l’interior del mirall, la Gemma Martí O’Toole ens amaga alguna cosa a les golfes. Entretant, en Ferran Garcia explica un conte de por dels que criden els malsons, la Míriam Cano ens fa despertar en una realitat que no concorda i l’Enric Herce ens prepara un còctel d’assassinats i problemes de parella. Finalment, Héctor Rivadeneyra ens presenta un trajecte espacial carregat d’ironia i estupefaents, amb el conte guanyador del premi Cryptshow Males Herbes 2020.
Aquests dies, són legió les iniciatives culturals que sorgeixen per totes bandes i des de tots els àmbits amb l’objectiu d’alleugerir el confinament per la COVID-19. He volgut aportar el meu gra de sorra, a tot plegat, alliberant un grapat de relats inèdits en català, i un parell que, tot i no ser-ho, van aparèixer fa més de deu anys en publicacions ja extintes.
Les darreres dues setmanes, he anat publicant els enllaços a Twitter acompanyats d’una breu presentació. Acabat el fil, trobo encertat agrupar-los en aquest recull digital, per facilitar-ne l’accés i simplificar-ne la lectura.
Que vagi de gust, i molts ànims a tothom. Ja queda un dia menys que ahir perquè això s’acabi. Segur.
